Resultats de la cerca bàsica: 34

Diccionari de la llengua catalana
21. davallar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar, traslladar-se, moure's, d'un punt a un altre de més baix. Davallarem de la muntanya a la plana. Un torrent que davalla de Puigcercós. Recórrer de dalt a baix. Davallar els graons de quatre en quatre. Portar de dalt a baix. Davallar el sagrat cos de la Creu. Descendir 3.  [...]
22. orador oradora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que parla en públic. Els oradors que m'han precedit en l'ús de la paraula. Persona que pronuncia un discurs. orador sagrat Ministre de l'Església que fa un sermó, una predicació. Persona que posseeix l'art oratòria o parla d'una manera eloqüent. La Laura [...]
23. babuí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primat del gènere Papio, del grup dels catarrins cinocèfals, de musell llarg i glabre i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius. babuí anubis Babuí de color d'oliva (Papio anubis). babuí sagrat Babuí molt gros i de callositats isquiàtiques d'un [...]
24. culte 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu. Conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern. culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus. [...]
25. reconciliar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reconciliat. reconciliar el pecador amb Déu Tornar-lo a l'estat de gràcia. Restituir (algú) al gremi de l'Església. Beneir (un lloc sagrat que ha estat violat). [...]
26. religió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s'identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. [...]
27. consagrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
28. ordenar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d'un polinomi segons les potències creixents d'una lletra. En mat., definir en un conjunt una relació d'ordre. Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha [...]
29. conjurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements. Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada [...]
30. figuera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cabrafiguera . figuera de les pagodes Arbre robust de la família de les moràcies, de fulles perennes acuminades, que sol començar a créixer epifític, propi de l'Índia, on es considera sagrat (Ficus religiosa). figuera de moro [o figuera de pala] Planta de la família de les [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>